atobar. (Der. del ár. hisp. ?abál; cf. atabal). 1. tr. p. us. Aturdir o sorprender y admirar. U. t. c. prnl.
(Der. del ár. hisp. ?abál; cf. atabal).
1. tr. p. us. Aturdir o sorprender y admirar. U. t. c. prnl.