concia. (Quizá del celta *kuntia; cf. irl. medio céte, prado, camino, y galés pant, valle de un río). 1. f. Parte vedada de un monte.
(Quizá del celta *kuntia; cf. irl. medio céte, prado, camino, y galés pant, valle de un río).
1. f. Parte vedada de un monte.