finibusterre. (Del lat. fin?bus terrae; literalmente, 'en los fines de la tierra'). 1. m. coloq. Último extremo. 2. m. germ. Término o fin.
(Del lat. fin?bus terrae; literalmente, 'en los fines de la tierra').
1. m. coloq. Último extremo.
2. m. germ. Término o fin.