martillador, ra. 1. adj. Que martilla. U. t. c. s. martillador público. 1. m. Ec. Curial encargado de llevar a efecto los remates públicos.
1. adj. Que martilla. U. t. c. s.
martillador público.
1. m. Ec. Curial encargado de llevar a efecto los remates públicos.